Audiologia i Psicologia

124 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA En consulta rebem sovint nens així, sempre en guàrdia, pendents de tot el que passa al seu voltant i preocupats pel que passarà després. No paren de preguntar als seus pares “què farem després?, quan ens n’anirem?, què soparem?”, etc. Ens miren recelosos, costa guanyar-se la seva confiança. A l’escola no es concentren i viuen dramàticament un problema amb un company, una crítica del professor o qualsevol esdeveniment que posi a prova la seva baixa autoestima. Un article de Nils Bergman em va ajudar a entendre’ls. Bergman (responsable que ara tinguem el bon costum de col·locar de seguida el nounat pell amb pell amb la seva mare) afirma que els 1.000 primers minuts de vida són decisius per estructurar el sistema nerviós cap a una direcció o una altra i la pregunta crucial que es fa el sistema és si es trobarà en un entorn segur o insegur. Aquesta polaritat determinarà aspectes essencials de la nostra personalitat, en activar-se unes hormones o unes altres. Segons Bergman, el cortisol, hormona de l’estrès, accelera circuits neuronals diferents de l’oxitocina, hormona de la calma i el plaer. M’atreviria a afirmar que això ha de començar a succeir abans del naixement. Quan el fetus se sent segur (probablement perquè percep el contingut hormonal de la sang), el seu sistema nerviós es configura d’una manera diferent que si s’adona d’un perill. Per això és tan important proporcionar assossec i afecte, a través del contacte amb la mare. 231 El nen tranquil, motivat, confiat i segur ens ofereix una corba ascendent a la zona de greus. Tomatis insistia que es vigilés l’estrès durant l’embaràs. Era quasi una obsessió. Suposo que la seva pròpia història hi tenia a veure, de tota manera és un consell que ens l’hauríem de prendre seriosament. 231 Early skin-to-skin contact for mothers and their healthy newborn infants (Review). Moore, E.R. et al. 2012, The Cochrane Collaboration.