Audiologia i Psicologia

128 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA L’exageració patològica dels atributs propis d’aquesta tipologia condueix als trastorns paranoics: idees obsessives, persecutòries, etc. Aquests quadres no solen evolucionar bé amb teràpia Tomatis, llevat d’alguna excepció. Al meu entendre, davant d’un TOC (trastorn obsessiu-compulsiu), resulta més adequada la teràpia breu estratègica de G. Nardone. El cas de Manuel És, amb tota probabilitat, el que més m’ha impactat en la meva carrera professional. No tant per les seves característiques clíniques, sinó per les seves circumstàncies. He dubtat a incloure’l en aquest llibre, perquè em temo que aixecarà suspicàcies, però finalment he decidit explicar-ho tal com va passar. Quan era un jove estudiant de psicologia, treballava en una empresa, on vaig conèixer en Manuel. Vam ser amics, però passat el temps cadascú va seguir el seu propi camí i vam perdre el contacte. Fa uns anys, era de vacances a Anglaterra amb la meva esposa. Una nit, vaig somiar amb en Manuel, tot i que havia oblidat el seu nom. Al matí li vaig explicar el meu somni a l’Inma. Ella sí que el va recordar. Cap al migdia vaig rebre una trucada telefònica: - Hola? Ets en Carlos, el que estudiava psicologia i treballava a l’empresa X? - Sí. Qui ets? - Sóc en Manuel. Treballava amb tu. Te’n recordes de mi? El lector pot comprendre la meva perplexitat. Estava totalment sorprès. Feia més de vint-i-cinc anys que no en sabia res! Els seus problemes tenien un nom molt desagradable: ludopatia. Un trastorn capaç d’aniquilar no només a qui el pateix, sinó tot el seu entorn familiar. En un moment de desesperació, va buscar el meu telèfon i em va trucar. Aquest era el seu test d’escolta inicial: