Audiologia i Psicologia

L’OÏDA A LA PSIQUIATRIA omatis es va interessar per la psiquiatria. Amb tota probabilitat, un dels motius va ser un estudi on va col·laborar el 1962. Un equip mèdic va avaluar l’audició de 180 nens diagnosticats d’algun trastorn mental, formaven part del centre de psicoteràpia infantil d’Armentières, al nord de França. 294 Van poder obtenir audiometries fiables de 103 criatures, amb aquests resultats: • 42 presentaven hipoacúsia bilateral transmissiva, • 31 presentaven hipoacúsia bilateral mixta, • 15 casos d’hipoacúsia bilateral indeterminada. Varen detectar a més d’altres tipus de patologies. Només dos dels audiogrames eren normals. El lector pot pensar que ara es prenen més precaucions abans de diagnosticar una malaltia mental. I així és, però aquestes dades posen de manifest que trastorns auditius i psiquiàtrics poden arribar a estar molt relacionats i fins i tot presentar símptomes comuns. En un article del 2008, els doctors Kendall i Rosenheck es preguntaven per què, al seu hospital de veterans, els afectats per problemes d’audició demandaven més atenció psiquiàtrica que d’altres malalts. 295 294 Résultats de l’examen de l’audition chez 180 enfants hospitalisés au centre de psychothérapie infantile d’Armentiéres. Castets, B., et al. Juny de 1962, Annales médico- psychologiques, Vol. 1. 295 Use of mental health services by veterans disabled by auditory disorders. Kendall, C. i Rosenheck, R. 9, 2008, Journal of Rehabilitation Research & Development, Vol. 45, pàgs. 1349-1360. T 6