Audiologia i Psicologia

6. L’OÏDAA LA PSIQUIATRIA 159 L’esquizofrènia es caracteritza per un alt nivell d’ideació. Apareixen deliris i al·lucinacions; el pacient viu en la seva fantasia. El depressiu, per contra, manifesta la seva apatia en un discurs pobre i apagat. Es tanca en si mateix, mostrant total desinterès pel món exterior. És una descripció molt a grans trets, però ens ajudarà a entendre la dinàmica auditiva amb relació a aquestes patologies. A l’esquizofrènia i la depressió acostumem a trobar perfils audiomètrics oposats, en línia amb les observacions de Tomatis. Aclareixo que la corba audiomètrica no converteix ningú en malalt mental. A tot estirar podria ser un factor de risc. Un altre aspecte a tenir en compte és que la medicació pot alterar els llindars auditius. És difícil obtenir audiometries fiables per a un estudi estadístic, llevat que treballis en un hospital psiquiàtric i comptis amb els mitjans necessaris. OÏDA I DEPRESSIÓ A la depressió, sovint cau la corba als aguts, però aquest perfil també el trobem a la hipoacúsia incipient. Distingir entre les dues és complicat, sobretot perquè sovint es presenten les dues patologies associades. En quadres depressius acostumem a trobar la corba òssia millor que l’aèria: La teràpia auditiva amb prou feines modifica els llindars quan es tracta d’una hipoacúsia, però es mostra efectiva en la depressió, la simptomatologia millora paral·lelament a les corbes. Un altre perfil audiomètric que podem obtenir d’un pacient amb símptomes depressius és la caiguda a la zona de greus. És la corba del vestibular que s’ha lliurat al sedentarisme. Cau a la zona I per falta d’estimulació. Aquests pacients solen evolucionar bé amb activitat física. La teràpia auditiva vestibular és una bona ajuda inicial.