Audiologia i Psicologia

166 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Diversos estudis confirmen que en els pacients psicòtics els antecedents de patologia auditiva són més grans que en la població general. Entre ells, destaco el treball de l’equip de M. Van der Werf, a Holanda, analitzant una mostra de més de 3.000 adolescents alemanys. Les xifres suggereixen que amb major afectació auditiva, més severitat de símptomes psicòtics. 325 Un estudi grec sobre 3.500 criatures, de les que disposaven de dades mèdiques des del seu naixement, va donar uns resultats similars. 326 Al Regne Unit, Mason i col·laboradors van informar d’una més gran incidència de patologia d’orella mitjana entre els pacients esquizofrènics, assenyalant que la relació encara era més acusada quan afectava l’orella esquerra. 327 Una apreciació que coincideix altra vegada amb Tomatis. En rebre dos estímuls acústics consecutius iguals, el segon ens impacta menys. S’observa en l’ona P50, que mostra un perfil suavitzat durant el segon estímul. Es produeix un filtratge que impedeix la sobresaturació del sistema. Per tant la “sorpresa” és només inicial. Després ens hi acostumem i la nostra reacció disminueix. Tanmateix, una característica del pacient esquizofrènic és la manca o disminució notable del filtratge sensorial (auditory gating), cosa que també passa en el trastorn bipolar 328 i, sorprenentment, als adults dislèxics. 329 Les ones P50 consecutives són similars. 330 És com si sempre estiguessin oberts a rebre qualsevol estímul. Els resultats en algunes proves cognitives també són pitjors en persones amb un filtratge sensorial disminuït. 331 Altres ones també mostren disparitats, com l’MMN i la P300, que apareixen reduïdes i constitueixen un tret distintiu robust del 325 Adolescent development of psychosis as an outcome of hearing impairment: a 10- year longitudinal study. van der Werf, M. et al. [ed.] Cambridge University Press. Abril de 2010, Psychological Medicine, pàgs. 1-9. 326 Hearing impairment and psychosis: A replication in a cohort of young adults. Stefanis, N. et al. 1-3, Juliol de 2006, Squizophrenia Research, Vol. 85, pàgs. 266-272. 327 Middle-ear disease and squizophrenia: case-control study. Mason, P. et al. 3, Set. de 2008, Br J Psyquiatry, Vol. 193, pàgs. 192-6. 328 Auditory sensory gating in patients with bipolar disorders: A meta-analysis. Cheng, C.H. et al. 2016, J Affect Disord., Vol. 203, pàgs. 199-203. 329 Auditory gating in adults with dyslexia: An ERP account of diminished rapid neural adaptation . Peter, B. et al. 19 de Jul. de 2019, Clinical Neurophysiology. 330 Sensory Gating Deficits and their Clinical Correlates in Drug-Free/Drug-Naive Patients with Schizophrenia. Ravichandra, K. et al. 3, Mayo-Juny de 2018, Indian J Psychol Med., Vol. 40, pàgs. 247-256. 331 Cognitive mechanisms associated with auditory sensory gating. Jones, L.A. et al. 2016, Brain and Cognition, Vol. 102, pàgs. 33-45.