Audiologia i Psicologia

UN GRAN OBSERVADOR am conèixer a Tomatis gairebé per casualitat. Ningú ens havia parlat dels seus treballs a la nostra època universitària, però a l’escola de la nostra filla aplicaven les seves tècniques, de manera que en vam voler saber una mica més. Vam tenir la sort que en aquestes dates, cap al 1990, Tomatis en persona donava un curs a Barcelona i m’hi vaig inscriure. Pocs minuts de dissertació van ser suficients per a comprendre que em trobava davant d’un personatge excepcional, innovador, dotat d’una excel·lent memòria i una vasta cultura. Era capaç de trobar vincles sorprenents entre elements aparentment independents. Relacionava l’audició amb la psicologia i el desenvolupament motor, explicava que el paper principal del sistema auditiu era dotar d’energia la xarxa neuronal, parlava de l’acció terapèutica de la veu materna intrauterina, dels efectes hormonals i psicològics dels sons… La meva atenció no es distreia ni un sol instant davant d’aquella autèntica cascada de noves idees, sempre seguint un fil argumental lògic i evident. L’avalava una dilatada experiència clínica, amb milers de pacients tractats. Escoltant-lo, els seus raonaments resultaven obvis. Em preguntava: com no m’havien vingut al cap abans? En acabar aquell matí ja estava esgotat, desbordat davant d’una gran quantitat de conceptes V 1