Audiologia i Psicologia

7. D’ALTRES NEXES ENTRE OÏDA I SALUT 191 vies dopaminèrgiques i l’activitat que s’observa al lòbul límbic és més gran que a la mateixa escorça auditiva. 456 Podem dividir les teràpies per al tractament dels acúfens en dos grups: intervencions mèdiques, que intenten reduir o suprimir l’acufen i teràpies centrades a optimitzar l’actitud del pacient enfront d’aquests sorolls molestos. Aquestes últimes són més aviat de caràcter psicològic, com l’EMDR. Entre les teràpies mèdiques, cap ha resistit ara com ara el pas del temps. Cap fàrmac cura el trastorn. Tampoc escoltar música filtrada, l’entrenament amb soroll blanc, les herbes sueques, l’estimulació magnètica, el neurofeedback o la hipnosi han demostrat ser remeis convincents. Només s’han aconseguit algunes millores i remissions en casos aïllats. En casos greus s’ha intentat la cirurgia, seccionant el nervi auditiu. Una dràstica intervenció que, tanmateix, no millora els símptomes en la meitat dels pacients; i quan el nervi se secciona en extirpar un tumor, apareixen acúfens en la meitat dels subjectes afectats! 457 S’ha observat també que molts usuaris d’audiòfons de transposició freqüencial han millorat notablement els seus acúfens, fins a desaparèixer en alguns casos. 458 Recordem que la transposició freqüencial s’utilitza en pacients amb una gran pèrdua auditiva. Tanta, que resulta inviable utilitzar un audiòfon convencional per amplificar a la zona danyada. En aquests casos s’utilitzen audiòfons especials que traslladen el so inaudible per al pacient, a la zona audible. Això comporta una gran distorsió acústica, però després d’un temps d’aprenentatge els pacients solen millorar la comprensió del llenguatge mitjançant aquest sistema. Resulta sorprenent que la privació sensorial total a què se sotmeten d’aquesta manera a la seva zona hipoacúsica disminueixi els seus acúfens, perquè també s’obtenen favorables resultats mitjançant la teràpia oposada: la seva hiperestimulació. L’única explicació possible és que sota la denominació d’acufen s’amaguen processos neurològics molt diferents, encara que es manifestin amb els mateixos símptomes. 456 Dopamina. Vía común final de acúfenos. López González, M.A. [ed.] Hospital Universitario Virgen del Rocío. Granada : s.n., 2010. XXIV Congreso de la Sociedad Andaluza de Otorrinolaringología y Patología Cérvico-Facial. pàgs. 61-81. 457 Plasticity in Tinnitus Patients: A Role for the Efferent Auditory Systems. Geven, L.I. et al. 2014, Otol Neurotol, Vol. 35, pàgs. 796-802 458 Long-Term Tinnitus Suppression with Linear Octave Frequency Transposition Hearing Aids. Peltier, E. et al. 12, 2012, Plos One, Vol. 7.

RkJQdWJsaXNoZXIy ODM3NDU=