Audiologia i Psicologia

8. LAVEU MATERNA I EL NADÓ 197 episodis d’agressivitat cap a la seva mare i contra si mateix. Davant aquesta reacció F. Dolto va decidir abandonar aquesta línia de treball. Tomatis la va continuar. Va comprendre que havia anat massa de pressa. Havia de perfeccionar el mètode. Va tornar a la Universitat i va estudiar psicologia a la Sorbona, on ensenyaven professors amb formació psicoanalítica. Malgrat que Tomatis no seguia aquest corrent, es nota la influència en els seus treballs, subratllant sempre la relació amb la mare pel que fa a l’estructuració de la personalitat i destacant la importància de les vivències intrauterines en el posterior desenvolupament de l’infant. Va creure que l’origen de moltes patologies es trobava a la gestació i que amb els sons filtrats es podia donar als pacients una mena de “segona oportunitat”. Deia que la veu materna tenia la capacitat de “restablir” el sistema, com quan reiniciem un ordinador. La veu materna no s’aplica sistemàticament a les programacions de teràpia Tomatis. Utilitzem música de Mozart i cants gregorians en la majoria de casos. UN ERROR AFORTUNAT Els treballs de Tomatis no van passar desapercebuts i d’altres investigadors van replicar els seus experiments, però obtenint resultats oposats. Dins de l’univers sonor de l’úter matern regnen de fet els sons greus: la respiració, els moviments intestinals, el batec cardíac i també els sorolls provinents de l’exterior que travessen la paret uterina, que són majoritàriament baixes freqüències. Al principi Tomatis no va donar importància a aquestes crítiques, però com que provenien de prestigiosos experts, quinze anys més tard, va construir de nou el seu dispositiu. En fer-ho va descobrir l’errada tècnica: un dels analitzadors de so que utilitzava actuava com a filtre, eliminant els sons greus. Aquest fet va afectar la seva reputació davant la comunitat científica, si bé llavors ja era evident el poder terapèutic dels sons aguts. Els greus no produeixen aquests efectes. Aquesta aparent contradicció només podia tenir una explicació: immergit en el caos sonor uterí, el fetus ja escolta, és a dir, escull selectivament aquells sons que desitja aprehendre, entre els quals destaca la veu de la seva mare. El fetus escolta per transmissió òssia. 477 477 The pathway enabling external sounds to reach and excite the fetal inner ear. Somher, H. et al. May-Jun de 2001, Audiol Neurootol, Vol. 6(3), pàgs. 109-16. Pots trobar aquest llibre a Amazon