Audiologia i Psicologia

8. LAVEU MATERNA I EL NADÓ 199 demanar, i també del seu pare que servia de xofer a la família [...] La nena havia començat a parlar quan un dia el seu pare em va dir: -Escolti doctor, jo no sé què passa, però hi ha alguna cosa que em sembla estranya. Tenim quatre fills, la meva dona i jo. Això fa que sigui difícil per a nosaltres, aïllar-nos a casa per dir-nos coses que ells no han de sentir. Vam resoldre el problema d’aquesta manera: quan necessitem dir-nos alguna cosa d’aquest tipus privat, fem servir l’anglès que els dos parlem sovint. La nena que rep tractament al seu centre, ens fa l’efecte de comprendre millor l’anglès que el francès. Naturalment, mai ha rebut classes d’anglès en la seva vida ... - Segurament, jo li vaig contestar de forma automàtica, la seva esposa parlava anglès durant l’embaràs… - Durant l’embaràs? Ah no! De cap manera, en absolut! De manera que ens vam quedar així, en temps mort. Ocupat amb el meu treball, aquesta història va quedar oblidada. Vuit dies més tard, la nena va venir per a un control rutinari, acompanyada del seu pare. - Ah! -em va dir el pare quan em va veure-, haig d’oferir-li les meves disculpes! - Disculpes? - Sí, la setmana passada em vaig equivocar. Li vaig fer una afirmació categòrica i després de fer indagacions, sembla que estava equivocat. Li vaig preguntar a la meva esposa; em va recordar que mentre estava embarassada de la nena, havia estat treballant com a traductora d’anglès a una casa d’importació-exportació. - Puc preguntar-li en quin moment de l’embaràs? - Només els tres primers mesos. Crec que aquesta anècdota ens ho aclareix molt millor que no pas una llarga argumentació teòrica. I m’afanyo a precisar que el fet que acabo d’explicar no és quelcom aïllat. Testimonis d’aquest tipus els recullo cada setmana, si no és cada dia, i sense preguntar-ho! He citat aquest cas perquè és un dels més recents i per tant més present en la meva memòria. L’elaboració de l’escolta es fa a la nit uterina més profunda: situo el seu començament als primers dies de la concepció. I ho mantinc. Jo no em remunto, com d’altres, fins a la hipòtesi d’una vida anterior”. 481 Personalment no havia vist una cosa semblant fins que fa uns anys se’m va presentar a la consulta una escena gairebé idèntica. Era un 481 Tomatis, op.cit. 3 Pots trobar aquest llibre a Amazon