Audiologia i Psicologia

1. UN GRAN OBSERVADOR 21 Aviat es va adonar que els tractaments habituals per a les patologies de la veu cantada no tenien massa èxit. Buscant una altra forma d’abordatge d’aquests trastorns i, com que ja disposava d’audiòmetre, se li va ocórrer explorar l’audició dels seus pacients obtenint, per sorpresa d’ell, audiometries molt semblants a les dels treballadors dels hangars aeronàutics, amb la seva típica caiguda a la zona de 4000 Hz (sordesa professional). Més endavant va poder comprovar que un tenor pot arribar a emetre, mesurat a la seva pròpia orella, intensitats superiors als 100 dB, fins i tot 120. Està sotmès a una pressió acústica comparable a treballar a poca distància de les turbines dels motors dels avions. Només una cuidada tècnica i preparació evita danys auditius. Per cert, existeixen oïdes privilegiades que semblen resistir qualsevol envit. No tots els obrers dels hangars patien hipoacúsia, tot i suportar constants sorolls infernals. Tomatis va sospitar en aquells moments que els problemes en el cant podrien estar relacionats amb la incapacitat d’escoltar bé determinats sons. Va pensar que potser la veu no es podia emetre de forma correcta i precisa si l’orella tenia dificultats per captar determinades freqüències, i ho va encertar. Portada de la revista de medicina laboral on Tomatis va publicar els seus primers articles, 1955