Audiologia i Psicologia

9. LA TERÀPIA D’ALFRED TOMATIS 219 PRESENT I FUTUR DE LA TERÀPIA Després de la mort de Tomatis, diverses empreses han comercialitzat dispositius basats en les seves idees. Hi ha una gran varietat de dissenys i preus. Quina triar? El terapeuta hauria de saber mesurar els paràmetres acústics i verificar-ne la qualitat. Unes comprovacions que haurà de realitzar periòdicament, per tal d’assegurar-se que utilitza amb el pacient material en perfecte estat, emetent el senyal d’àudio correcte. Amb l’arribada de la informàtica musical i l’edició digital de so, les prestacions tècniques són gairebé infinites. És com disposar d’una oïda electrònica amb tots els reglatges imaginables, a més hi haurem d’afegir una reducció substancial de costos. S’ha obert la capsa de Pandora. L’edició de so permet configurar una teràpia cada vegada més personalitzada, totalment adaptada a les característiques del pacient. Entre els meus col·legues hi ha divisió d’opinions davant d’aquestes noves possibilitats. Alguns centres prefereixen seguir fidels al model original. Veuen amb recel els avenços tècnics, com la miniaturització dels equips, que ofereixen grans avantatges, però poden desvirtuar la teràpia i convertir-la en una cosa molt diferent del que ha de ser un procés terapèutic correcte. N’hi ha que aposten per desenvolupar immediatament les oportunitats que la tecnologia actual posa a la seva disposició. El debat continua obert. He passat moltes hores a l’estudi de gravació, realitzant tota mena de proves amb l’ajuda d’un tècnic de so. Gràcies a aquesta col·laboració he introduït petits canvis a la teràpia, tractant d’intuir què hagués fet Tomatis disposant de les meravelloses tècniques actuals. Algunes d’aquestes innovacions han funcionat molt bé i les he compartit amb altres col·legues que han obtingut resultats similars. Compartir coneixements acostuma a ser sempre positiu. Respecto totes les idees que tinguin com a objectiu principal procurar una millor atenció als nostres pacients. El progrés tecnològic és imparable, però hem de saber conduir-lo cap a la direcció adequada, amb molta prudència a cada nou pas que es fa. Tampoc cal caure en un immobilisme que ens impedeixi avançar. D’altra banda, hem de ser sempre plenament conscients que el nostre treball no consisteix a connectar el pacient a un aparell. L’electrònica no és la teràpia; és tan sols una de les eines del terapeuta, que segueix sent el factor decisiu. La seva preparació, la seva passió, les seves ganes d’ajudar seran determinants en el resultat final. Pots trobar qu st llibre a Amazon