Audiologia i Psicologia

228 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA El gran pedagog musical Paulo Lameiro afirma que la nostra major capacitat auditiva es dona en néixer i en morir. 598 Les cançons infantils són l’últim que obliden les persones amb afectacions neurodegeneratives. Per algun motiu, deixen una empremta inesborrable. Pacients de Parkinson que no aconsegueixen iniciar la marxa, ho fan si els marquem un ritme o el compàs d’una cançó coneguda. Sacks ens parla d’una pianista que ja no era capaç de sostenir la forquilla per menjar i que increïblement continuava fent lliscar els seus dits amb precisió sobre el teclat. A les neurones els encanta la música. Això suggereix la tesi doctoral de N. Navarro. 599 Va utilitzar cèl·lules mare neurals embrionàries per esbrinar si la música els provocava cap efecte. Va deixar els cultius en tres situacions diferents: Mozart, soroll i silenci. Passades 24 hores, les que s’havien reproduït més eren les que escoltaven Mozart. Al cap de tres dies, sobrevivien el 65% de les cèl·lules aïllades en silenci i un 70% de les sotmeses a soroll. Entre les mozartianes, més del 80%. Anys enrere, Tomatis també havia experimentat amb els efectes que produeixen els sons sobre les cèl·lules: “Vaig constatar als Arsenals d’Aeronàutica, que els obrers que treballaven en condicions d’higiene horripilants (les màquines sobre les quals feien les seves activitats els vomitaven oli i pols en plena cara) no tenien mai supuracions. Aquest fenomen m’intrigava des de feia temps quan vaig tenir la idea que el soroll ambiental podria tenir un efecte destructor sobre els microbis. Desitjós de verificar aquesta hipòtesi, vaig comprar unes caixes de tubs de Petri i al meu laboratori les vaig exposar als sons enviats per petits altaveus. Els microbis morien tots a partir de 2.000 Hz, bé tots menys un: el bacil de Koch. Aquest subsistia, però aviat em vaig adonar que si li enviava emissions de freqüències greus, no es podia reproduir. El so era suficient per sembrar la pertorbació a la seva vida íntima. Així doncs, el so era capaç, tant de matar decididament els microbis, com de com a mínim d’impedir la seva proliferació”. 600 598 Sanchís, I. Pañales, amor y música. La Vanguardia. 15 de Nov. de 2019. La Contra. 599 Navarro, N. Caracterización y cuantificación de la influencia de la música como agente físico sobre el comportamiento de células madre neurales embrionarias en cultivo. [ed.] Universidad de Valladolid. Tesi doctoral. 2010. 600 Tomatis, op.cit. 3 Pots trobar aquest llibre a Amazon