Audiologia i Psicologia

26 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Atès que el múscul de l’estrep, com tots els de la cara (excepte l’elevador de la parpella) estan governats pel VII parell cranial (nervi facial), Tomatis va sospitar que es movien a l’uníson. D’aquesta manera, la part de la cara amb major mobilitat assenyalaria la lateralitat auditiva. Tomatis afirmava que mai havia trobat un bon cantant amb lateralitat esquerrana i que, encara que existien, mai eren molt famosos. Comptaven amb un públic molt restringit que eren, com no podia ser d’altra manera, esquerrans auditius! Aquestes observacions el varen portar a la conclusió que la veu només conté els sons que l’oïda pot controlar i que la dreta és l’orella rectora. Si ho fa l’esquerra, es perd el control sobre la veu. El març de 1957, un amic de Tomatis, M.R. Husson, va presentar davant de l’Acadèmia de Ciències de París l’ Efecte Tomatis , demostrant empíricament que les alteracions en l’audició modifiquen al moment els harmònics emesos. Amb altres procediments, aquest experiment ha estat replicat diverses vegades amb resultats similars. 19 Els tres components del so: intensitat, freqüència i durada, afecten la veu quan es pertorba la seva percepció auditiva. Una persona amb uns auriculars posats, de seguida eleva el volum de la veu per parlar. Si distorsionem la percepció temporal, per tal que la veu se senti amb retard, provoquem quequesa (proveu l’app “l’idiotitzador” i ho comprovareu). Tomatis va demostrar que la modificació de la percepció freqüencial repercutia també en l’emissió de la veu. 19 The Tomatis Effect with Professional Opera Singers: A pilot study . Coppola, W. 2016, Gestalt Theory, Vol. 38.