Audiologia i Psicologia

ANNEX 279 vegetatiu, la seva consciència. És la corba de l’autoescolta, de l’autocontrol, de l’escolta interior. De fet, només hi hauria d’haver una corba corresponent a la unió de les dues escoltes: l’escolta exterior i la interior. La corba ideal de fet és única. Voluntàriament hem separat la disposició de les dues corbes (aèria i òssia) per poder distingir les diferents respostes i interpretar les distorsions. Quan l’escolta és perfecta, les corbes es confonen, però per facilitar l’anàlisi dels resultats, s’han establert corbes paral·leles, la corba aèria hauria d’estar per sobre de la corba òssia. És evident que rarament es troba aquest resultat. Molt sovint es constata que hi ha distorsions entre les dues corbes i aquestes separacions són molt interessants d’observar. Lamento veritablement que entre els especialistes de l’audició, la majoria d’ells, no fan cas a aquestes diferències que no obstant això aporten elements meravellosos per a l’establiment de la diagnosi. Quan hi ha distorsions entre les dues escoltes, quan hi ha problemes a l’interior del mateix ésser, s’aprecien irregularitats entre les dues corbes que indiquen que el subjecte sent l’exterior de forma diferent que a la seva vida interior. Hi ha un desfasament, hi ha un dilema. Podem trobar-nos davant d’una molt bona corba d’escolta externa (conducció aèria) i tenir l’autoescolta (conducció òssia) amb distorsions importants; o viceversa, les pertorbacions poden dibuixar-se a la conducció aèria mentre que la conducció òssia indica una escolta interior d’una gran qualitat. És important estudiar la posició relativa d’una corba respecte de l’altre. Les distàncies aèria-òssia (CA/CO) mostren en aquest cas compensacions. Pots trobar aquest llibre a Amazon