Audiologia i Psicologia
ANNEX 285 Moltes vegades sent la seva deglució, el seu cor o la respiració; viu així tot un univers d’angoixa que l’obliga a mantenir-se massa preocupat per si mateix. I si es para el cor de sobte?, i si la seva respiració no és igual?, per què el seu intestí fa aquest soroll? La seva vida orgànica pren una importància tan gran que el diàleg amb l’altre passa a un segon pla. Es tracta d’altra banda de persones que no saben escoltar el que els diuen, que parlen de si mateixes constantment, dels seus mals, de les seves “pupes”. Així que aquestes indicacions són interessants. Permeten conèixer l’estat psicosomàtic de l’individu i estar informat de l’univers sonor on viu. Es pot analitzar de la mateixa manera la zona següent que és la del llenguatge i que se situa entre 1000 i 2000 Hz. Cal observar què és el que passa en aquesta regió a la dreta i a l’esquerra, cercar si hi ha escotomes o sí, per contra, hi ha pics que poden expressar una agressivitat més o menys continguda, més o menys expressada segons que el pic se situï només sobre l’orella esquerra o sobre les dues orelles. Aquest és un element important pel que fa al pronòstic. Podreu dir-li a la mare que, al llarg de l’educació àudio-vocal a la qual se sotmet l’infant, aquest tindrà aquesta o aquella reacció. Per exemple, si a l’orella esquerra hi ha una punta a 1500 Hz, puc dir que la reacció serà de tipus respiratori. El nen se sentirà ofegat, farà l’efecte de respirar malament; de vegades fins i tot apareix una crisi d’asma (nasal, faríngia o pulmonar). Si la punta és a 250 Hz a l’orella esquerra, podeu dir a la mare que el fill patirà del ventre. La veureu sorpresa per aquesta afirmació, però durant les sessions us dirà que el seu fill pateix de diarrea des de fa uns dies. Quan veig una punta a 500 Hz, no puc dir quin serà el problema digestiu, però segur que hi ha un problema a aquest nivell. Jo sé que el seu ventre li parla a aquest nen; és el famós diàleg intern, és aquí on hi haurà una reacció al llarg del tractament en el pla somàtic. Un altre fenomen interessant permet veure si aquesta agressivitat s’expressa o no: l’obertura o el tancament de la selectivitat. Quan vegin en el gràfic uns pics d’agressivitat enorme, però amb una selectivitat tancada, poden deduir que tot això és aquí incubat, l’univers de l’entorn és tan dominant que el nen està comprimit, no pot dir res; es mostra sempre com un xaiet. Quan li dic a la mare que el nen és agressiu, em contesta: “això no és possible, és el nen més dolç que es pugui trobar”. Si la mare és molt poderosa, veiem al llarg de la teràpia que l’organització interior s’arregla a poc a poc, que les corbes es modifiquen, però no passa res, ja que la cortina de la selectivitat no està oberta. Pots trobar aquest llibre a Amazon
RkJQdWJsaXNoZXIy ODM3NDU=