Audiologia i Psicologia

1. UN GRAN OBSERVADOR 29 d’una operació quirúrgica a la que es va sotmetre a Espanya, que paradoxalment va beneficiar les seves qualitats vocals, però no s’ha pogut comprovar documentalment. El 1909 encara manté les seves propietats, s’hi aprecia una petita caiguda a la zona dels aguts. Cap al 1914, l’escotoma auditiu a les altes freqüències és molt visible, els dos anys posteriors es va accentuar (1916). La veu de Caruso és extraordinària. Per a comprendre fins a quin punt ho és, hem buscat alguna de les veus més boniques que ens ha ofert la lírica. Per exemple, la de Mario del Monaco a Nessum Dorma . Comparem la seva distribució harmònica: Ambdues veus tenen una riquesa de freqüències notable. Tot i que la veu de Mario del Monaco és bellíssima, l’anàlisi acústica identifica Caruso, amb una rica seqüència harmònica, molt ben definida. L’emprempta vocal de la seva època de plenitud és inigualable. Destaca entre els millors cantants coneguts. A vegades sembla fins i tot que Caruso se supera a si mateix. En una brillant Martha del 1906 arriba a cantar algunes notes amb aquest perfil: