Audiologia i Psicologia

308 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Però sabem que les coses no sempre es presenten de manera tan fàcil i que aquesta famosa etapa “paterna” és una de les més difícils de franquejar. Ha de ser abordada per l’educador d’una manera molt prudent a fi que la confrontació no sigui dramàtica i comporti un fenomen de regressió, de replegament interior que faria perdre temps. D’altra banda, penso que el primer pas hauria de fer-se amb la veu paterna filtrada a 8000 Hz, és en aquest punt que els problemes es resolen en un altre pla. Però això no és més que una hipòtesi de la qual parlaré un cop l’hàgim experimentat. - Atès que el nen perd els seus aguts en el naixement i que només escolta els greus, ¿com és que tenen una veu aguda o fins i tot molt aguda?. Cal no confondre una veu aguda amb una veu delicada, fràgil i punxeguda. El nen en realitat té una “petita” veu que s’inscriu en una franja estreta. Hi ha pocs harmònics en una veu infantil. Es pot apreciar quan s’escolta als joves cantants “pujar” als aguts. Les seves notes altes són de vegades una mica forçades i els falta la riquesa d’harmònics que trobem en alguns adults. La veu de l’infant és “monoharmònica” o “monobanda”. Mostra una obertura diafragmàtica auditiva encara estreta, similar a la dels “alts tenors” que són, suposo que ho saben, els cantants que poden “pujar” el més alt en freqüència. En vaig conèixer un que tenia una veu excepcional i quan el vaig sentir vaig pensar que faria explotar els meus tubs catòdics mentre analitzava la seva veu. En canvi no sobrepassava els 1500 Hz. Cantava divinament Mozart, però ho feia en una gamma estreta, que era la del seu registre. - Què succeeix quan es passa un test a un subjecte que té la postura adequada per sentir els aguts? Les respostes són diferents segons la postura del pacient? Si, naturalment, però quan es passa un test d’escolta a un individu és per conèixer la seva postura davant la vida ordinària que és molt sovint una actitud de no-escolta. És evident que les seves respostes seran diferents si se li demana que es col·loqui en una postura recta, situar-se amb el cap d’una certa manera, que es correspon amb la percepció fina dels aguts, etc. Però atès que no és una actitud habitual, aquesta manera de procedir només tindrà el valor d’una experiència. Pots trobar aquest llibre a Amazon