Audiologia i Psicologia

2. L’ENERGIA SEGONS TOMATIS 51 Les neurones de la formació reticular s’activen quan reben impulsos procedents de tots els òrgans sensorials. Aquest flux d’ energia nerviosa contribueix que ens mantinguem desperts. Quan apaguem el llum, ens embolcalla el silenci i ens col·loquem sobre un tou matalàs (que esmorteeix la percepció gravitatòria), enviem menys impulsos a la formació reticular, la qual cosa indueix el còrtex a entrar a la fase de dormir. En comparació amb altres sentits, l’acció del sistema vestibular sobre la formació reticular és enorme. Sempre estem lluitant contra la gravetat per poder moure’ns, i això constitueix una font d’estimulació constant. El moviment ens proporciona energia. La majoria de neurones reticulars reaccionen als estímuls vestibulars. A la zona mitjana més del 75%, en canvi als estímuls acústics hi responen entre el 23% i el 40%. 71 Així, el sistema vestibular, a més de controlar l’equilibri i el to muscular, exerceix una funció energètica notable que modula l’activitat cerebral i situa l’oïda com a principal responsable de l’activació del sistema reticular. Segons Tomatis: “ L’oïda humana assegura una gran part de l’energia cortical. Intervé en una proporció del 60% amb relació als altres òrgans sensorials. Si hi afegim les respostes de la pell, la funció sensorial de la qual està lligada filogenèticament a la funció auditiva i si a més considerem les respostes sensitives musculars i articulatòries, que sorgeixen de sensors diferenciats que comparteixen el seu origen auditiu, aconseguim un percentatge del 90% en referència a l’energia atribuïda a l’aparell vestibulococlear, el que és una xifra considerable”. 72 Des del punt de vista audiològic, subratllem que la formació reticular també està implicada en el control del reflex estapedial, així com del filtratge del soroll ambiental. 73 Tomatis assenyalava igualment la importància de la nostra mateixa veu com a font de recàrrega. La riquesa d’harmònics que ofereix un bon locutor de ràdio, aconsegueix atreure l’atenció del públic i a la vegada dinamitza el sistema nerviós del mateix emissor. D’aquesta 71 Behavioral functions of the Reticular Formation. Siegel, J. M. [ed.] Elsevier. 1, 1979, Brain Research Reviews, pàgs. 69-105. 72 Tomatis, op.cit. 42. 73 Giacomelli, F. i Mozzo, W. An experimental an clinical study on the influence of the brainstem reticular formation on the stapedial reflex. s.l. : Padua University, 2005.

RkJQdWJsaXNoZXIy ODM3NDU=