Audiologia i Psicologia

114 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA El cas Cristina La Cristina em va visitar una mica espantada, presentant símptomes semblants als d’una depressió. Mare d’una feliç família, tenia tot el necessari per estar contenta, però no era així. Era mestra de música i a poc a poc havia anat perdent la il·lusió de fer classes, fins a arribar a un punt que s’aixecava esglaiada pensant que havia d’anar a treballar. Desitjava quedar-se al llit, no per mandra, sinó per angoixa. Portava així uns mesos i les coses anaven empitjorant. La música, la seva gran passió, ja no l’entusiasmava. Havia perdut el color de la veu i la seva guitarra romania trista en un racó. Una revisió mèdica completa va concloure que tot estava bé, i això la tranquil·litzava, si bé també la desconcertava. L’audiometria era prou bona, amb el perfil ascendent característic dels músics: L’orella esquerra presentava inversió de corbes a la zona de greus, una cosa corrent en nens, però que en adults ens avisa de problemes. No obstant això, el més cridaner de la Cristina era la seva lateralitat auditiva marcadament esquerra. Tota la seva cara es mobilitzava cap a l’esquerra al parlar o cantar. Li vaig proposar intervenir per millorar la qualitat de la seva veu, mitjançant l’orella electrònica, induint cap a una lateralitat dretana. Els resultats van ser excepcionals. Passades unes setmanes la Cristina va reprendre les seves classes amb entusiasme. Va emprendre nous projectes, fins i tot implicant-se en activitats fora de l’escola. Va realitzar moltes sessions de fase activa en el meu centre, cantant amb l’orella electrònica. Li encantava. La seva veu va recuperar la seva brillantor i la guitarra va tornar a sonar.