Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 121 Quan aconseguim que es faci a poc a poc, es produeix un trànsit suau cap a la bona escolta. Si s’obre molt de pressa, apareixerà un altre mecanisme de defensa immediatament, que acostuma a ser una corba en disharmonia, allunyada de l’escolta ideal. En aquests casos, és gairebé segur que el pacient ens explicarà que es troba irritable i haurem de revisar el ritme i la intensitat de la programació amb l’orella electrònica. Ocasionalment, la selectivitat pot estar tancada en una orella, però oberta a l’altra. Si està oberta a l’orella dreta (OD) però tancada a l’esquerra (OE), hem de preguntar-nos sobre les relacions afectives en el passat. Per contra, OD tancada i OE oberta, ens assenyala problemes actuals de relació i comunicació. Els errors espacials Els errors espacials es detecten quan la persona ens diu que sent per l’orella contrària d’on li hem enviat el so. Llevat de casos de sordesa, aquests errors indiquen una anàlisi precària en determinades zones freqüencials. Ens donen pistes per preguntar al pacient sobre àrees de conflicte. Apareixen sovint en testar la via òssia. Els marquem amb una ratlla a la part inferior del gràfic. En aquest exemple, la persona respon que sent per l’orella dreta les freqüències 500 i 750 Hz, que li hem enviat a l’esquerra per via òssia. És menys habitual trobar-los en la via aèria, però passa. Indica una escolta inestable, que no localitza bé el so a l’espai. Els errors espacials a l’aèria els assenyalem en el gràfic amb un asterisc. Els trobem de vegades en nens menors de set anys, poques vegades després d’aquesta edat (amb l’excepció dels que presenten trastorns de desenvolupament).