Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 143 En adaptar un audiòfon, sobretot quan es feia manualment, s’utilitzaven unes taules segons l’idioma. La calibració per a un pacient anglès i un americà no era la mateixa, ja que l’espectre acústic de la parla és diferent. Segons Tomatis, l’anglès nord-americà utilitza freqüències més greus, pròpies de les llengües natives. Tendeixen a parlar amb la sonoritat indígena, però amb vocabulari anglès. La utilització d’unes freqüències o d’unes altres ve bastant determinada per l’acústica del lloc. L’orografia, la pressió atmosfèrica, la temperatura i la humitat configuren una impedància de l’aire característica, que transmet millor uns sons que uns altres. Amb el temps, l’oïda “enfoca” cap a aquests sons que són més fàcils de distingir. Aquestes zones freqüencials preferents, a les que l’oïda para una especial atenció, les va denominar bandes passants: Territoris freqüencials preferents en diverses llengües, segons Tomatis Anglès Espanyol Llengues eslaves Tomatis ens ofereix un exemple musical que il·lustra la seva teoria sobre les impedàncies geogràfiques: “Conec en Francescati molt bé, perquè ha participat en diversos experiments meus. Mai no va voler tocar a Niça. No pot, el seu violí no l’obeeix.