Audiologia i Psicologia

152 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA aprendre que podien fer coses junts sense cridar ni discutir. En el test final les corbes són més harmòniques, aèria i òssia es fonen i l’orella dreta i esquerra són semblants. Alhora que l’audiometria es va suavitzar, la nena va seguir el mateix camí, com si el seu cervell hagués acceptat funcionar amb l’harmonia que suggereix la nova corba. L’AUDIOMETRIA DE LA DISLÈXIA La literatura científica aborda amb regularitat la relació entre audició i trastorns d’aprenentatge, de forma especial amb la dislèxia. Els estudis gairebé sempre segueixen el mateix model: es compara un grup que presenta dificultats amb un grup control mitjançant diversos tipus de proves audiològiques: de processament central, potencials evocats, etc. I si, s’acostumen a trobar diferències estadísticament significatives, tot i que no comprenem el perquè. Em permetré explicar una història de la tradició sufí que reflecteix el que miro d’exposar: Un veí troba en Nasrudin a la nit, buscant alguna cosa a terra sota el llum d’un fanal -Què busques?, li pregunta. -Les claus; les he perdut. -Jo t’ajudo. Es posen a buscar junts i al cap d’una estona, més veïns s’uneixen a la recerca. Al final, cansats de buscar, un d’ells li pregunta: -I estàs segur que t’han caigut per aquí? -No, però aquí és on hi ha més llum. La investigació en alguns trastorns com la dislèxia s’assembla a aquest relat. Amb cada novetat tècnica a la nostra disposició, amb