Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 153 cada nou fanal, es publiquen nous estudis que confirmen la singularitat dels dislèxics, però seguim sense trobar la causa o causes subjacents. On són les claus de la dislèxia? Suggereixo que als resultats. Hem de fixar-nos amb detall en les teràpies que han arreplegat èxits rotunds. És el camí per trobar respostes. Encara que de vegades ens trobem amb dades contradictòries, a grans trets podríem dir que no hi ha dubte que el sistema auditiu funciona de manera peculiar en els nens amb problemes d’aprenentatge. Aquesta afirmació global no significa que les proves auditives siguin prou consistents i capaces per si soles d’identificar una dislèxia o un trastorn concret. Algunes característiques típiques de l’«audició dislèxica», les trobem en nens sense cap problema d’aprenentatge, així que no ens serveixen per diagnosticar amb precisió. Des de la perspectiva audiopsicofonològica, tampoc hem observat una audiometria concreta de l’infant dislèxic, però sí que es repeteixen alguns patrons. El més comú és la caiguda que observem a la zona II, la del llenguatge, amb distorsions o sense: Aquest descens acostuma a anar acompanyat d’alteracions a la zona I, molt sovint amb inversió de corbes: