Audiologia i Psicologia

5. EL TEST D’ESCOLTA 155 El cas de la Sara La Sara, una nena de deu anys, va venir al nostre centre per seriosos problemes de lectura. Odiava llegir. Sospitaven de dislèxia. Havia llançat la tovallola. Tant se li’n donava tot. No es portava malament a classe, no molestava. Passava desapercebuda. Preocupava més la seva actitud que la seva escolaritat. El seu pitjor moment era quan la mestra la feia llegir en veu alta davant de tothom. Era un mirall en el qual no volia mirar-se. Quan li vaig demanar que em llegís unes línies, es va negar rotundament. Aquest va ser el seu primer test. A l’OD, la corba òssia cau cap a la zona II: Els progressos amb la Sara mitjançant reeducació auditiva van ser ràpids. La seva actitud va canviar radicalment. Al cap de poc temps ens va sorprendre a tots oferint-se de narradora en un festival escolar i va començar a llegir davant de centenars de persones, amb el micròfon a la mà, com si res. Del tot impensable uns mesos enrere. Una gesta a la qual correspon aquest test: Ambdues corbes s’aproximen a la forma de l’escolta ideal segons Tomatis, sobretot la de l’orella dreta.