Audiologia i Psicologia

164 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA La relativa baixa sensibilitat a la zona de greus (aèria esquerra) ens indica un escàs control corporal. El comportament de l’esquizofrènic així ho demostra: es preocupa poc del seu aspecte i refusa l’esport i qualsevol mena d’esforç físic. Si aconseguim que vagi unes hores a gimnàstica, els seus símptomes milloren, però no acostuma a succeir. La disciplina i la regularitat no són els seus punts forts. S’aïlla de la realitat externa i construeix el seu propi món interior, centrat en ell mateix. En el discurs d’un esquizofrènic, la paraula “jo” apareix en un 8,4%, gairebé el doble que en subjectes no afectats. 312 Les al·lucinacions auditives són freqüents. Per aquest motiu, s’ha estudiat a fons la seva audició, per tal de comprendre el mecanisme que desencadena els deliris. Al principi, es va considerar que les alteracions auditives observades a l’esquizofrènia es devien a una disfunció del cervell en la seva globalitat, en particular, de l’hemisferi esquerre. Amb aquesta hipòtesi a la mà, la diagnosi audiològica és una forma indirecta de valorar el funcionament cerebral. Tomatis mantenia una postura gairebé oposada i assenyalava l’oïda com a causa i no com a efecte. Des de la seva perspectiva, la teràpia auditiva adquireix un altre sentit: som davant d’una còclea que ha perdut la seva capacitat de regulació i es recarrega massa, inundant el sistema nerviós de freqüències agudes, les més energètiques. El cervell queda desbordat per una gran quantitat d’estímuls que no sap com gestionar. Recordem que l’energia d’una ona sonora, mesurada en joules és: La fórmula indica que l’energia depèn del medi on es propagui, la superfície transversal que abasti l’ona, la seva durada temporal, amplitud i velocitat. La f final representa la freqüència. Si és de 100 Hz, l’últim factor de la fórmula serà 10.000. Si la freqüència és de 10.000 Hz, multiplicarem per cent milions. Els sons aguts transporten més energia que els greus. El processament auditiu als trastorns psiquiàtrics és, si més no, peculiar. Entre els esquizofrènics s’observen pertorbacions a les otoemissions acústiques, a les proves d’escolta dicòtica, 313 al sistema 312 Perelló, op.cit. 118 313 Aplicaciones de la escucha dicótica verbal a la clínica neurológica y neuropsiquiátrica. Gadea-Doménech, M. i Espert-Tortajada, R. 1, 2004, Revista de Neurología, Vol. 39, pàgs. 74-80.