Audiologia i Psicologia

6. L’OÏDAA LA PSIQUIATRIA 163 De fet, no acostuma a ser tan harmònica com l’hem dibuixada, sinó molt distorsionada, això és poc habitual en un adult. Si el pacient està medicat, el perfil se suavitza, sobretot a l’orella dreta. La zona de greus pot ser que fins i tot aparegui normal, tot i que persistirà l’alta sensibilitat a la zona d’aguts. Aquesta és una corba real d’un pacient amb esquizofrènia: Hi destaquen tres elements: • Una orella esquerra amb unes línies erràtiques, sense cap paral·lelisme entre l’aèria i l’òssia. Ja he esmentat que en un adult no és una cosa comuna i suggereix alguna afectació en l’estructura de la personalitat. • Les corbes s’eleven a la zona d’aguts. • A la zona vestibular de l’orella esquerra, la via òssia es troba per sobre de l’aèria. El pacient es trobava estable, amb la medicació. Les corbes de l’orella dreta són força més harmòniques. En ple brot psicòtic presentarien més irregularitats.