Audiologia i Psicologia

10. L’OÏDA I L’APRENENTAGE 251 Els que llegeixen bé realitzen aquesta tasca amb total desimboltura. El bucle àudio vocal funciona automàticament i poden parlar mentre segueixen escoltant. La lectura fluïda requereix aquest mateix control inconscient, com el pianista professional que toca sense pensar on ha de col·locar els dits a cada moment. Si necessitem la nostra atenció conscient, serem lents i cometrem errors. Quan aprenem una llengua nova, tornem a llegir amb poca traça fins que, a poc a poc, es converteix en un procés automàtic. He observat que la majoria de nens amb problemes de lectura no aconsegueixen realitzar aquesta prova. La seva resposta més habitual és un discurs inintel·ligible. Tot d’una, és com si no sabessin parlar. Altres intenten alguna estratègia, com memoritzar un fragment i després dir-ho de pressa, però mentre parlen no presten atenció a la narració i ja no recorden la següent frase. Queda palès que les dificultats no se circumscriuen a la lectura. El seu sistema auditiu necessita l’ajuda del control voluntari, com el conductor novell que no pot parlar mentre fa anar el volant. A escala conscient no som capaços de fer dues tasques alhora. Si ens demanen que sumem 5 + 3 i 4 + 2, primer fem una operació i després l’altra. El nen amb un sistema auditiu immadur, o escolta o parla, però no les dues alhora. L’automatització suposa l’alliberament de la consciència. Altres parts del cervell assumeixen la responsabilitat. Quan això succeeix, es llegeix sense esforç i al mateix temps podem pensar en el que ens diu el text. Com ja he esmentat, és important comprovar a més si el pacient té algun sentit del ritme o si aquest és aleatori. Si sap distingir entre un do i un mi, o per a ell és la mateixa nota. Si afina quan canta o no. El llenguatge és música també. Al meu entendre, proves com aquestes aporten informació força més rellevant que si el pacient comprèn paraules amb diversos filtres pas alt o supera el Staggered Spondaic Word Test (SSW). La interpretació de Tomatis del test d’escolta ens proporciona elements que passen desapercebuts en una lectura audiomètrica clàssica. El 2007, Ross-Swain va valorar l’acció de les tècniques d’A. Tomatis sota criteris ASHA. Va diagnosticar a 41 subjectes amb diversos tests clàssics APD: WRAT, Lact, etc. Després d’una teràpia de 90 hores, va repetir les proves. Els resultats van mostrar un progrés en memòria immediata i en discriminació, així com una reducció Pots trobar aquest llibre a Amazon