Audiologia i Psicologia

11. EN CLAU DE FUTUR 265 conductes i pensaments. Tanmateix, la consciència no es pot amagar sempre que ens convé i s’ha manifestat, en tota la seva magnitud, on fa més mal: al santuari de les lleis indestructibles de la física. En un intent d’aferrar-nos a les lleis de Newton, podríem tenir l’esperança que la consciència només actués en l’àmbit quàntic i no en la nostra realitat quotidiana, però això seria una nova il·lusió. No s’elimina tan fàcilment de l’equació. Si poguéssim, per exemple, observar què succeeix a escala subatòmica en una depressió; descendir a aquest nivell encara ignot i entendre el comportament de cada electró, de cada quark, potser entendríem els mecanismes de la malaltia. Però un cop situats en aquest punt, recordem que la consciència de l’observador interfereix instantàniament amb el que s’observa. Serà aquesta la forma de guarir del futur? ¿Entrarem amb la nostra ment en l’univers quàntic, reorganitzant l’estructura energètica en el seu últim esglaó? Així com l’energia vibracional es manifesta en forma d’objectes que ens semblen tangibles, és possible que també cristal·litzi en altres fenòmens, com el llenguatge i la música, i que atresorin en cada nota, en cada síl·laba, una complexa estructura energètica vibracional. Potser són els “objectes” que el nostre cos quàntic emet per interaccionar amb altres sistemes quàntics o amb ell mateix. Perquè, què hi ha darrere d’una meravellosa simfonia? Només neurones enviant electricitat? Deia Avicenna que en l’art de guarir el primer és la paraula. No es referia intuïtivament a això? ¿No seran la parla i la música, instruments de la consciència per dialogar amb la vibració que conforma la matèria i el biocamp? Aquesta obra de Mozart que em commou, quina influència exerceix en el nivell quàntic de les meves cèl·lules? Des de la perspectiva biocentrista, potser és la consciència la que determini l’harmonia, la bellesa o el plaer estètic musical, i la matèria obeeixi aquests desitjos. Tomatis considerava l’oïda com un vector de desenvolupament, que possibilita l’aparició del llenguatge i la consciència. Crec que hi ha motius suficients per pensar així. L’evidència científica ens convida a reflexionar sobre una oïda que és alguna cosa més que un sistema perceptiu. Hem de continuar explorant els seus secrets. És una gran oportunitat. Espero que en un futur pròxim, la investigació audiològica adopti elements de l’audiopsicofonologia. Suposaria un gran avenç, que agrairien els pacients. Caminem cap a una medicina que s’allunya progressivament de la química per donar entrada a la física. No sé quant trigarà, però no Pots trobar aquest llibre a Amazon