Audiologia i Psicologia

270 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA representació gràfica de l’activitat cerebral, obtinguda pel processament computat dels impulsos elèctrics que genera. • Ménière: Síndrome la seva causa és encara desconeguda. No té tractament eficaç. Apareix de forma sobtada una tríada formada per pèrdua auditiva i vertígens, acompanyada d’acúfens (sorolls o xiulets a les orelles). És una malaltia que inhabilita completament el pacient. En els casos lleus, desapareix en pocs dies. En d’altres, els símptomes es repeteixen periòdicament. • MMN: Sigles de MisMatch Negativity, en català, potencial de disparitat. És una resposta elèctrica del cervell, un potencial evocat de latència llarga que es produeix quan s’introdueix una novetat dins d’una sèrie repetitiva i constant d’estímuls auditius iguals, a un ritme de diversos per segon (paradigma oddball). És el senyal que ens indica que el cervell s’ha adonat del canvi introduït, encara que la persona no en sigui conscient. Apareix uns 100 ms. després de l’estímul, i decau 150 ms. després. Per les seves característiques és molt utilitzada en investigació, ja que s’altera en diverses patologies i situacions experimentals. • Nervi facial : És el VII parell cranial, responsable de la mobilitat de tots els músculs de la cara (excepte l’elevador de la parpella). També innerva el múscul de l’estrep i el timpà, per tant està profundament implicat en el sistema auditiu. • Nervi trigemin : És el V parell cranial, responsable de la sensibilitat de la cara i la mobilitat de la mandíbula. Innerva a més a més el múscul tensor del timpà. • Nervi vague : És el X parell cranial. Innerva el timpà i les zones adjacents del conducte auditiu. Responsable del sistema nerviós parasimpàtic, guarda una estreta relació amb la gestió de l’estrès i l’activació de les vísceres. • Nota fonamental : Quan vibra un objecte, com la corda d’un violí, es produeixen un conjunt de sons, una sèrie harmònica on la nota més greu l’anomenem fonamental. La resta de sons que acompanyen aquesta nota, són els harmònics, la freqüència dels quals és múltiple natural de la fonamental. Així per exemple, si toquem al violí un la 2 , la freqüència és de 220 Hz (fonamental), trobarem harmònics a 440 Hz (x2) a 660 Hz (x3) a 880 Hz (x4) i així successivament. Es produirà el mateix fenomen tocant qualsevol instrument musical o amb la nostra pròpia veu, variant les intensitats relatives dels harmònics, cosa que fa que es distingeixi el so d’un instrument del d’un altre. Pots trobar aquest llibre a Amazo