Audiologia i Psicologia

GLOSSARI DE TERMES 271 • Nuclis vestibulars : Segurament van constituir el cervell primigeni. Són agregacions neuronals, que gestionen la informació proporcionada pel vestíbul, relativa al control de l’equilibri i el to muscular. • Orella, anatomia: Per al seu estudi es consideren tres parts. L’orella externa, formada pel pavelló i el conducte auditiu; l’orella mitjana, composta pel timpà i la cadena ossicular (martell, enclusa i estrep). Finalment, l’orella interna, amb el vestíbul i la còclea. • Ones cerebrals : En el cervell, l’activitat de les neurones genera impulsos elèctrics que poden ser enregistrats. Aquestes descàrregues no són caòtiques, sinó que segueixen certs patrons. Grups de neurones que responen a l’uníson, de forma coordinada. Segons el nostre estat d’atenció, relaxació o somnolència, l’activitat elèctrica presenta uns cicles que podem mesurar: ones alfa, beta, theta i delta. • Otoemissions acústiques : És el conjunt de sons que s’obtenen en inserir un micròfon a l’orella i són producte de l’activitat de les cèl·lules ciliades. El seu origen i funció continuen sent un misteri, però resulten molt útils per detectar possibles casos de sordesa en nens petits. La prova d’otoemissions s’aplica sistemàticament als nounats. • Otoesclerosi : Degeneració de la cadena ossicular per un desequilibri en el metabolisme de l’os. Pot arribar a provocar una pèrdua auditiva considerable, generalment a la zona dels greus i afectar notablement la capacitat de comprendre el que ens diuen, sobretot a llocs sorollosos. • Otoscòpia : Inspecció del conducte auditiu i de la membrana timpànica mitjaçant un otoscopi, una petita llanterna adossada a una lent d’augment. • P50, P100, etc.: veure potencials evocats. • Potencials evocats : Són ones cerebrals que apareixen en resposta a un estímul, en el nostre cas acústic. Permeten establir la resposta del sistema auditiu sense necessitat d’obtenir la Pots trobar aquest llibre a Amazon