Audiologia i Psicologia

274 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Interpretació del test d’escolta - ¿Ens podria definir què entén per test d’escolta i indicar-nos les diferències fonamentals que hi pot haver entre un test d’escolta i un audiograma? Penso que hi ha una diferència important entre un audiograma i un test d’escolta. El material que aquest ens aporta és a diferents nivells, permet agrupar una quantitat considerable d’elements que donen al terapeuta expert una valuosa informació per establir el seu diagnòstic. Aquest test es diferencia del simple audiograma, que mesura només l’audició de la persona. Aquesta dada ens interessa, certament, però no és l’element essencial que busquem. En efecte, repeteixo un cop més que és important distingir entre sentir i escoltar. Sentir no implica la presència d’un camp de consciència. Sentir, és d’alguna manera captar un so o un missatge que se’ns adreça. Escoltar, és desitjar aprehendre aquest so o aquest missatge. Es tracta de dues postures diferents. L’audiometria no és una cosa per menysprear, però la manera com es porta a terme pot fer variar les interpretacions segons l’aportació clínica o psicològica que és capaç de posar a la nostra disposició. Aquesta prova continua sent essencial en matèria d’investigació referida a l’audició. Per a l’otòleg és un examen fonamental a partir del qual es dibuixen les dades etiològiques d’un trastorn de la funció auditiva. D’ella depèn, entre d’altres, el pronòstic que orientarà la teràpia mèdica o quirúrgica, o bé protètica o de reeducació. Es podrà doncs, a partir d’aquestes dades, aplicar el protocol de cures destinades al restabliment d’una funció danyada. El test d’escolta integra aquestes dades en el marc d’un procés psicològic que permetrà comprendre si el subjecte desitja o no servir- se dels recursos que té a la seva disposició en el pla perceptiu. Tothom coneix la dita popular que es repeteix sovint: “tenen orelles i no hi senten; senten, però no saben escoltar”. Hi ha una gradació entre sentir i escoltar i el test d’escolta permet precisament saber la utilització que una persona fa de la seva audició. L’audiograma ens dona una corba determinada, però no ens indica si l’individu examinat sap utilitzar aquesta corba per comunicar-se amb els altres a través del seu autocontrol. En matèria de visió, trobem la mateixa gradació. Es pot tenir un ull perfecte, amb la millor retina del món; això no us permet saber si la persona sap apuntar amb un fusell Pots trobar aquest llibre a Amazon