Audiologia i Psicologia

ANNEX 275 o pintar. Hi ha una dimensió gnòsica que ens aporta unes dades complementàries. En l’Audio-Psico-Fonologia veiem que una mala corba pot ser molt ben utilitzada i aportar a l’individu unes possibilitats d’escolta que no tenen molts dels que hi senten perfectament. He conegut persones que segons la seva audició se’ls considera sords i que no obstant això arribaven a escoltar fixant la seva atenció. Hi ha una dimensió d’atenció, d’adhesió que s’institueix en l’escolta, una presa de consciència que s’imbrica en la mateixa audició. El test d’escolta se situa en un nivell més elevat que el del mateix audiograma. Abans de res és un test psicològic mentre que l’audiograma és una prova d’ordre fisiològic, gairebé anatòmic. -¿Considera doncs, que hi ha una diferència essencial entre sentir i escoltar? Sí, crec que cal saber discernir entre aquestes dues funcions essencialment diferents, tot i que evolucionen aparentment sobre terrenys idèntics. Totes dues corren pel mateix territori, però difereixen en el seu mode d’acció, d’acord amb les motivacions subjacents. Sentir és el resultat d’una percepció que respon a un estímul on la font és a l’exterior però que ha de ser buscada interiorment, amb intencionalitat. Apareixen aleshores les nocions de captador, d’elecció i de filtre. L’element conscient es converteix així en el factor essencial sobre el qual reposa tota la diferència entre aquestes dues activitats que evolucionen en paral·lel i que una d’elles, l’escolta, se situa en un pla superior, ja que fa referència a una característica específica de l’home en la seva evolució. Veure i mirar són dos mecanismes totalment diferents, el segon utilitza el primer, però mirar és dirigir-se a alguna cosa visualment, apuntar cap a una diana; el mateix passa quan parlem de sentir i escoltar. Escoltar resulta del desig de sentir i és l’equivalent a dirigir l’audició. Aquesta distinció ha d’estar constantment present en la memòria de l’àudio-psico-fonòleg. Això li permetrà, a través dels resultats que li ofereix l’audiologia pura, salvaguardar les dades psicològiques que li permetran establir el seu diagnòstic i orientar la seva forma d’acció. - En algunes de les seves publicacions es parla d’una corba ideal, cap a la qual tota oïda hauria de tendir per escoltar bé. Aquesta corba tindria un aspecte com el gràfic següent: Pots trobar aquest llibre a Amazon