Audiologia i Psicologia

292 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA - Quines referències, quina informació ens pot donar una corba plana, rectilínia? Atès que la corba ideal ha de presentar un pendent ascendent força marcat, sembla que quan aquesta no existeix, no apareix al gràfic, hi ha una anormalitat. Davant d’una corba plana, podem concloure que les freqüències es perceben amb la mateixa intensitat? Això explica una falta de matisos, de sensibilitat? Afecta eventualment l’anàlisi dels sons i el timbre de la veu? Una corba recta no permet l’anàlisi. Això sembla indicar que no es diferencia entre octava i octava. Perquè una oïda pugui distingir-ne les variacions, cal que hi hagi intervals, uns esglaons que permeten desxifrar les diferents altures dels sons. En el pla fisiològic, es pot tractar d’explicar aquest fenomen de la forma següent: el més petit soroll greu emmascara els altres. L’orella interna és un aparell que funciona a pressió constant; és un manòmetre, un acceleròmetre, de manera que quan hi ha una freqüència greu i que per això, no hi ha prou tensió per suprimir-la, aquesta freqüència greu esborra les altres. Es tracta d’un fenomen d’emmascarament. El subjecte que presenta una corba plana en realitat només sent les freqüències greus i no pot fer una anàlisi pel que fa als aguts. Comprovaran que aquesta corba es troba en persones que posseeixen una veu més aviat greu, sense timbre. La trobem bastant sovint en els deficients, en els subjectes que tenen poques possibilitats d’anàlisi en el pla cortical. Pel fet de no poder usar els sons aguts per carregar el còrtex, es pot comprendre d’alguna manera les seves dificultats d’integració, de comprensió. La presència d’un pendent ascendent és necessària perquè l’oïda pugui bloquejar les freqüències greus, atenuar, a fi efecte que la part proximal de la còclea sigui utilitzada, específicament més a la zona del llenguatge. Això és específic de l’oïda humana. Les audicions de certs animals, a les seves bandes passants, estan més desenvolupades que la nostra oïda: el dofí, per exemple, hi sent fins a 200.000 Hz, alguns ratpenats, vampirs, fins a 150.000 Hz, un gos fins a 45.000 Hz. Però això són aspectes que representen poca cosa si ho comparem amb la facultat que té l’oïda humana de sentir el llenguatge. Aquesta part de l’anàlisi fina exigeix que no sigui entorpit per la percepció excessiva de freqüències greus. Per què aquesta zona del llenguatge és tan important? Perquè de fet representa la imatge del cos. Pots trobar aquest llibre a Amazo