Audiologia i Psicologia

ANNEX 291 L’integren, el reprodueixen cantant o tocant un instrument, el ballen, fan mímica, el viuen. Són la música. Forma part integral del seu cos. Per això és tan important l’educació en i per la música, especialment a la llar d’infants. Actualment oblidem moltes vegades aquest principi de base, perquè s’intenta abans de res intel·lectualitzar l’ensenyament. Es vol fer dels nens uns éssers plens de coneixement. És en aquest moment quan comencen les dificultats. La intel·ligència ha de madurar dolçament en un cos preparat per rebre el llenguatge. Els nens al principi tenen una oïda musical, sense distorsió, sense deformació. El nostre error és voler col·locar sobre aquest sistema nerviós massa fràgil encara, uns coneixements, una semàntica que aportarà unes pertorbacions d’ordre psicològic. Els problemes complexos arriben aleshores amb passes de gegant. Els nens menys vulnerables són els deficients. No poden accedir al món de la intel·ligència, romanen sent nens sensibles a la música, que aprecien molt i que reprodueixen fàcilment. El nen més dotat voldrà anar més lluny, voldrà entrar més de pressa en l’univers lingüístic que l’atrau i cap al qual la gent gran (pares i mestres) intentaran atreure’l. A partir d’aquest moment apareixen les distorsions. Per no sentir algunes coses desagradables, algunes veus, el nen farà escotomes, trencarà el seu diafragma auditiu, s’allunyarà de la comunicació triant els circuits més llargs. Es tornarà esquerrà auditiu, perdrà totes les seves possibilitats d’escolta del llenguatge i naturalment de la música. Començarà a cantar desafinat i com que se’n riuran d’ell callarà per molt de temps. -Les puntes d’agressivitat de les que s’ha parlat abans, apareixen a la corba aèria o a l’òssia? En general sobre les dues corbes trobem aquestes asprors, però en alguns casos hi ha una compensació de la corba aèria pel que fa a la corba òssia. Ho he dit moltes vegades, es pot morir interiorment fent l’efecte, almenys durant un cert temps, d’assumir el present. Però aquesta actitud d’aparença acaba caient i aleshores apareix el drama. Cal desconfiar de les persones que compensen perquè un dia es trenquen, s’enfonsen. Es pot preveure aquesta situació estudiant la corba del subjecte, a les relacions que s’estableixen entre la CO i la CA. Pots trobar aquest llibre a Amazon