Audiologia i Psicologia

296 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Es podria desenvolupar la lectura de tota la patologia inherent a aquests fenòmens que ens mostren les incidències psicosomàtiques de les colitis, de les afeccions de l’intestí o de les agressions de l’estómac de tipus ulcerós, un èczema de genoll, del colze o les asmes. En resum, tantes i tantes fixacions psicològiques sobre el cos que s’ha convertit en aquest cas en la vàlvula de regulació dels desordres psíquics que no es poden dissoldre i resoldre d’una altra manera. Seria interessant preparar un nou gràfic del test d’escolta tenint en compte aquestes diferents consideracions. Per tal de poder estudiar la posició del cos en funció de les freqüències, es podria preveure una lectura vertical i no horitzontal. L’home quedaria així representat en la seva actitud general corporal tan íntimament relacionada amb la seva actitud psíquica. Però no es tracta més que d’una idea projectada que es pot aprofundir per tal que cadascú de vosaltres pugui proposar un nou gràfic. Pel que fa a la posició del cap, també la corba òssia presa en el seu conjunt revela la postura de la caixa del crani en funció de la postura d’escolta. Si els greus són dominants fins a 500 Hz per exemple, la part frontal estarà més elevada que la part occipital. Dit d’una altra manera, el pla que passa pel punt culminant del front queda més alt que el vèrtex. Per contra si la corba és la ideal, ascendent a 6 dB / octava, el vèrtex es posiciona al seu lloc i es converteix en el punt culminant, com el seu nom designa. Vet aquí a grans trets el que hem de recordar de la interpretació del test d’escolta d’acord amb la postura del subjecte. Cada vegada que es trobi amb aquestes característiques, s’ha de pensar en les estretes relacions que existeixen entre la postura d’un individu i la seva escolta. Aquesta última té sota la seva dependència el cos que li serveix d’instrument. - Podria donar-nos algunes precisions sobre les sordeses orgàniques i les que són d’origen psíquic? En efecte, cal separar clarament aquests dos tipus d’hipoacúsia. És cert que de vegades es fa difícil saber si es tracta d’una veritable dificultat d’escolta a causa d’una complicació orgànica o d’un rebuig a sentir d’origen psicològic. Però atès que no s’ha d’ignorar alguna cosa greu, és bo ser prudents en el pla de diagnosi. Pots trobar aquest llibre a Am zon