Audiologia i Psicologia

ANNEX 297 Quan es troba una sordesa unilateral o bilateral, és a dir quan s’aprecia un dèficit important, tant si és a la conducció aèria, com a l’òssia o a les dues, cal fer valorar l’oïda per un especialista otorrinolaringòleg, llevat que el pacient tingui un clar historial amb les malalties i intervencions que ha tingut i que justifiquen la sordesa. Examinaré esquemàticament els diferents casos d’alteració auditiva d’origen orgànic, que s’agrupen en tres tipus de sordesa: - la sordesa de transmissió - la sordesa de percepció - la sordesa mixta. Sordesa de transmissió: Correspon a una modificació de l’aparell anomenat “de transmissió”. S’agrupen sota aquesta denominació tots els elements que tenen com a funció transmetre el so que arriba de l’exterior fins a la vesícula laberíntica. Es tracta doncs de cercar quins són els obstacles que poden sorgir en aquesta via del so, tenint en compte la concepció tradicional, passa per l’oïda externa, després l’orella mitjana i després l’orella interna. Personalment considero que n’hi ha només dos de blocs: l’oïda externa i l’interna, l’orella mitjana és el lloc intermedi entre els mecanismes de l’oïda externa i els de la interna. La pertorbació anomenada de “transmissió” intervindrà en aquests dos nivells. Els obstacles que poden aparèixer poden ser de diferents tipus i afectar el: - Canal auditiu extern: tap de cera, osteoma del conducte, otitis externa amb furóncols, èczema, etc. - Timpà, per engruiximent o pèrdua de teixit. - Caixa del timpà: otitis mitjana, serosa, sanguínia o purulenta, o seca. - Annexos: la trompa d’Eustaqui (refredat tubàric) i les cavitats mastoidals (mastoïditis). Els gràfics corresponents a aquests diferents quadres clínics són idèntics. No cal dir que serà el context que permetrà una diversificació que convé estudiar en funció de la descripció patològica. Observem el gràfic general: Pots trobar aquest llibre a Amazon