Audiologia i Psicologia

ANNEX 305 comentaris del tipus “és clar” o “és ombrívol” o “és blau” o “és vermell” o “és gros”, etc. Per a aquests pacients hi ha dos tipus de referències auditives que hi ha a tot el món, però que no interpretem de la mateixa manera. El primer llindar, tan subtil, tan continu, és el del soroll molecular, del moviment brownià al qual es pot arribar posant-se en la postura d’escolta. És el que ens recàrrega, el que necessitem per aconseguir arribar a certes zones del pensament, però que no ho tenim en nosaltres de manera imperativa. El segon, més pesat, més material, se situa a un nivell més baix i es connecta amb les preocupacions comunes del món sonor. Vaig aprendre molt vivint amb els bojos i reeducant a alguns d’ells. Les seves reflexions diferents sobre el que sentien em van permetre fer grans passos en la investigació. Quan em deien: “És un so de campana”, “és la campana del campanar del poble que sona” “és el soroll del mar” “és el soroll de les onades”... Pensava que tenien raó i que percebien coses que la nostra raó ja no ens permet sentir. De manera que vaig poder dialogar amb ells en un pla totalment diferent del que es té habitualment en l’univers conversacional i, sempre gràcies a les nostres tècniques, reduir els seus llindars de tal manera que poguessin posar-se a escala del més comú dels mortals. Quan s’aconseguia, l’alienació desapareixia naturalment, ja que les referències tornaven a ser les mateixes de qualsevol persona. En vaig fer sortir alguns de l’hospital... El problema de les al·lucinacions acústiques a partir d’un soroll, i de vegades d’un so pur, em va fer pensar en un test, del que ja en vaig parlar fa anys en una de les meves conferències, i que un psicòleg suís va realitzar i va publicar. Si ho desitgen els puc donar les referències bibliogràfiques. Es tractava de fer una espècie de Rorschach sonor a partir de certs sorolls determinats anticipadament anotant les diferents interpretacions. Els resultats van ser molt reveladors del seu univers psíquic. Probablement s’han preguntat alguna vegada què passa quan senten un soroll durant la nit i s’emporten un bon ensurt, quan en realitat només es tractava d’una porta o finestra que es tancava de cop. Penso que hi ha un gran treball a fer en aquesta direcció i els convido a tots a pensar en aquesta prova sonora, que pot donar unes extraordinàries indicacions sobre el món interior dels pacients que tenim a càrrec nostre. Tots els suggeriments seran benvinguts per tal de poder establir una bateria completa que permeti fer estadístiques a partir dels resultats obtinguts en cada centre. Pots trobar aquest llibre a Amazon