Audiologia i Psicologia

1. UN GRAN OBSERVADOR 31 posteriorment una suau caiguda. Una imatge espectral pròpia dels seus millors registres. Tanmateix, això succeeix només durant unes escasses dècimes de segon. A la resta de l’enregistrament els harmònics s’enfonsen a partir dels 4000 Hz. Una pèrdua a les freqüències altes que caracteritza la seva veu d’aquesta època. La gent gran perd de manera similar les altes freqüències de la seva veu, que es torna cada vegada més apagada, tal com li va passar a Caruso. Els que us dediqueu a adaptar audiòfons coneixeu aquest fenomen. Les altes freqüències que l’oïda no controla, van desapareixent de l’espectre vocal dels nostres pacients: Progressió típica de la hipoacúsia, accentuant la pèrdua auditiva De tota manera, els grans cantants no són reconeguts per complexos analitzadors acústics, sinó pel seu públic. Alguns aficionats prefereixen Plácido Domingo, d’altres a Pavarotti... No hi ha consens. Connectar amb la seva veu no depèn únicament de les seves qualitats. Les nostres oïdes són diferents i la nostra manera d’escoltar determina sovint les nostres preferències musicals.