Audiologia i Psicologia

32 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA En una ocasió, Tomatis va rebre al seu despatx un cantant famós, que anomena “T”. Va aprofitar per mostrar-li entusiasmat els progressos d’un dels seus pacients. Aquella veu recordava la del gran Caruso, tot i que això no va semblar impressionar en absolut al seu convidat. Tomatis estava desconcertat: “Vaig anar a buscar un disc de Caruso, un dels més càlids, un dels més rics en freqüències: el Louisa Miller de Verdi. El va enregistrar el 1914, en una època que ja no era el gran Caruso de la maduresa, encara que la seva veu tenia una amplitud extraordinària. Li vaig posar al tocadiscs sense donar a T. cap altra indicació. - Qui és? Em va preguntar passats uns instants - Caruso, li vaig dir. - Exactament el que pensava! Va cridar. No comprendré mai com aquest vailet va aconseguir que el món sencer parlés d’ell! Escolti, però escolti’l! Quin horror! És insuportable! Estava furiós. Vaig tenir grans dificultats per a calmar-lo. Li vaig prometre que no sentiria parlar mai més d’en Caruso a casa meva. Quan em vaig quedar sol al meu despatx, vaig estar rumiant molta estona sobre aquest incident… no seria que potser no hi sentia de la mateixa manera que jo?… Ràpidament vaig construir un filtre per tenir la mateixa escolta que ell. I així va ser, en aquestes condicions, Caruso es tornava inaudible també per a mi!” 26 EFECTES INESPERATS Tomatis va pensar que si oïda i veu estaven tan integrats, potser podria recuperar la veu a partir d’una millora auditiva. Va dissenyar un dispositiu (el que avui anomenaríem un equalitzador) que, mitjançant filtres acústics, restaurava les freqüències que mostraven pèrdua auditiva. Ho va provar i va funcionar. En tornar a sentir-hi bé, la veu restablia la seva brillantor i color, però només amb els auriculars posats. Un cop fora de la consulta, es perdia la màgia. A partir d’aquest moment, Tomatis va concentrar els seus esforços en aconseguir una millora estable. Llegint Pavlov i estudiant la tècnica de Caruso, va considerar la possibilitat que l’oïda es pogués condicionar alternant l’escolta distorsionada dels seus pacients amb una de corregida, de forma successiva, repetides vegades; deixant un temps de preparació que permetés al sistema 26 Tomatis, op.cit. 3