Audiologia i Psicologia
1. UN GRAN OBSERVADOR 35 no ha perdido nada, ni sufre enfermedad alguna, quiere que el doctor le ‘imprima’ la voz de Anselmi o Tito Schipa, porque tiene aficiones al arte lírico y el muchacho –ya está aquí la prisa- quiere entrar en la ópera sentando plaza de capitán general. No ha bastado que el doctor muy sesudamente le dijera que ni Caruso, ni Anselmi, ni Tito Schipa, tenían la voz –y mucho menos el arte indispensable para proyectarla- a la edad del peticionario, sino que a los dotes naturales añadieron el estudio, la práctica y la experiencia después de muchas fatigas. Nunca ha sido la verdad tan inverosímil. El muchacho ha salido de la consulta decepcionado y casi indignado porque el doctor no ha querido – según él- crear en pocos minutos un astro del canto […] ” LA CORBA MUSICAL “He pogut observar innombrables laringes ben construïdes, ben musculades i que tanmateix eren incapaces de cantar. Al contrari, molts cantants continuen en actiu, cantant bé, amb una laringe feta malbé. El problema, per tant, està en una altra part i tota classe d’experiències m’han portat a pensar que és en l’audició. Per poder cantar, es requereix una percepció especial que efectua la persona amb la seva pròpia veu en el moment d’emetre-la.” A. Tomatis 27 Contrastant les audiometries amb les característiques vocals i musicals dels seus pacients, aviat va arribar a aquestes conclusions: Una corba ascendent fins als 1000 Hz ens indica que a la persona li agrada la música. 27 Caruso est devenu Caruso par hasard. Gerber, A. i Tomatis, A. Març de 1973, Son Magazine, Vol. 36.
RkJQdWJsaXNoZXIy ODM3NDU=