Audiologia i Psicologia

38 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA Escoltar totes les freqüències per igual no és una cosa meravellosa. Les persones amb aquest tipus d’audiometria, per sort poques, no tenen qualitats musicals. És una oïda que amb prou feines analitza, només reacciona. Algunes teràpies auditives intenten aconseguir aquest perfil rectilini. Suposo que creuen que han d’acostar-se el màxim possible al nivell zero de les audiometries; però és un error, no és un objectiu desitjable. El zero de referència es va establir a partir dels llindars obtinguts en persones joves sanes. És una mitjana d’aquests valors, no la corba auditiva de cap d’ells. En l’adaptació protètica, una corba plana tampoc és la millor opció. Els greus suposen la majoria dels sorolls de fons indesitjables i posseeixen un fort efecte emmascarador, de manera que situar-los al mateix nivell que els mitjos i els aguts no resulta gaire efectiu. En calibrar un audiòfon, afavorim sempre els sons propis de la parla, situats a la zona mitjana. Segons Tomatis, la corba idònia, però utòpica, que definiria la millor oïda possible i l’objectiu de tota teràpia auditiva s’assemblaria a aquesta: ANYS DIFÍCILS Si Tomatis s’hagués limitat a la foniatria, segurament s’estudiarien ara les seves tècniques a les universitats i l’orella electrònica seria un aparell mèdic, però va anar més enllà dels límits audiològics. Era massa observador per passar per alt els canvis que s’anaven produint en els pacients per l’acció de la seva teràpia. De fet, ells mateixos li explicaven que es trobaven diferents, amb més energia i ganes de viure i que s’estaven recuperant d’algunes afeccions que patien.