Audiologia i Psicologia

1. UN GRAN OBSERVADOR 39 Es produïen millores a la veu que s’estenien per tot el cos. Els cantants caminaven més drets i mostraven un estat d’ànim renovat. Tocant l’oïda, es produïen efectes positius inexplicables. Va consagrar la seva vida a entendre aquesta qüestió, a comprendre quina relació existeix entre el sistema auditiu i la resta del nostre organisme. La seva teràpia, per tant, no deriva tant de les seves idees, sinó de la seva pràctica clínica. Les seves teories són, principalment, intents d’explicar fenòmens que ni ell mateix no esperava trobar. De la mateixa manera que la seva fama i el seu centre del Boulevard Courcelles de París creixien, les tensions amb els seus col·legues van anar augmentant. Les seves afirmacions eren massa innovadores i estranyes. Se li exigien publicacions científiques mentre ell es concentrava en una meticulosa observació clínica (deia que la tasca de validació científica la deixava als seus successors, que ell no disposava de temps per a tot això). Tot i que comptava amb el suport d’alguns metges, la situació aviat es va fer insostenible. Aclaparat per les contínues crides a l’ordre del Col·legi de Metges (curiosament no per la seva praxi sinó perquè se l’acusava de fer publicitat, cosa prohibida en l’època), va dimitir, convertint les seves valuoses aportacions en pseudociència sospitosa, situació on ens trobem en l’actualitat. Tot i les crítiques, els seus excel·lents resultats no havien passat desapercebuts. Les seves tècniques s’estaven utilitzant ja en diversos hospitals i centres mèdics-psicopedagògics adscrits a l’educació pública francesa: el Centre Hospitalari intercomunal de Villeneuve- Saint-Georges, dirigit per L. Fontàs; a la unitat de pediatria del Centre Hospitalari de Lisieux, dirigida per C. Leveque; o a Pau, dirigit pel neuropsiquiatre P. Gardey. La història hauria pogut seguir uns altres camins perquè, sent justos, hem de dir que almenys en una ocasió Tomatis va intentar dur a terme recerca científica rigorosa. Va acceptar una oferta per dirigir un equip al Canadà per tal de validar la seva tècnica en relació amb la dislèxia. El projecte es va anar demorant per qüestions alienes a ell i després de cinc anys va decidir que no hi podia dedicar tant de temps, retornant definitivament a París. Mai més va voler treballar en recerques estadístiques. Validar les seves tècniques resulta molt complex. Afortunadament, el centre Mozart Brain Lab/Atlantis, a Sint-Truiden, Bèlgica, ha començat la difícil tasca de situar de nou a Tomatis en el marc científic. Utilitzen mapes cerebrals per monitorar l’acció de la teràpia