Audiologia i Psicologia

FILOGÈNIA AUDITIVA n el curs de l’evolució, el cervell i els sentits es van construir en paral·lel, en una simbiosi que involucra especialment les cèl·lules auditives. Per comprendre el paper real de l’orella en el nostre organisme, és indispensable treure el cap per la finestra filogenètica. Ens dona les pistes necessàries per entendre les seves funcions autèntiques. D’entrada, destaquem que l’orella no sorgeix amb la finalitat d’escoltar sinó de captar la gravetat. Això en un principi la situa vinculada al moviment, no al so. Sentir és una funció que s’estructurarà posteriorment. Des que l’animal necessita dialogar amb el seu entorn per sobreviure, apareixen receptors sensorials que li proporcionen informació del medi, per detectar l’aliment o la presència d’un depredador. En els organismes unicel·lulars, els receptors situats a la membrana s’encarreguen de regular el trànsit: deixen passar algunes substàncies i en rebutgen unes altres. De la mateixa manera avisen d’un medi hostil, provocant que la cèl·lula reaccioni, en un intent d’allunyar-se del perill. En els éssers vius pluricel·lulars s’especialitzen cèl·lules formant teixits, la seva funció és analitzar la informació de l’exterior. Seran les que després conformaran els òrgans sensorials. El depredador necessita desplaçar-se i en la direcció correcta si vol menjar. I si ell aguaita, la presa fuig. Moure’s és un avantatge competitiu notable, per la qual cosa els animals han desenvolupat diferents sistemes de locomoció. Per això es necessiten com a mínim dos elements: E 3