Audiologia i Psicologia

3. FILOGÈNIAAUDITIVA 59 moderns (que van sorgir fa 100 Ma) fins a l’actualitat, el vestíbul ja gairebé no s’ha modificat. A través dels nuclis vestibulars s’estén el control de l’oïda sobre tot l’aparell motor, regulant el to muscular i l’equilibri. Els nuclis són conjunts de neurones que actuen com un veritable cervell motor. Els que primer destaquen en la formació reticular són els nuclis dorsal i ventral de les llamprees. Totes les estructures neurològiques que sorgeixen després en el curs evolutiu es connectaran a les preexistents, la qual cosa inclou el sistema vestibular. En els invertebrats i vertebrats inferiors apareixen els feixos vestíbul-espinals, que enllacen el vestíbul amb tot el cos a través de la medul·la espinal. En els vertebrats superiors, les vies vestíbul-òptiques permetran, entre altres funcions, que la imatge romangui estable encara que el cap es mogui. Les vies vestíbul- cerebel·loses facilitaran una gestió del moviment fina i precisa. El cerebel és el cervell vestibular. Tot i que només suposa un 20% de la mida de l’encèfal, conté més de la meitat de les neurones i cadascuna d’elles es connecta amb milers d’altres, formant una xarxa de major densitat que la que trobem en el propi cervell. D’aquesta manera el vestíbul influeix en qualsevol element corporal que intervingui en el moviment, els músculs lligats a la locomoció i també els de la visió, la fonació, etc. Tot queda sota el seu control. El desenvolupament neurològic posterior traçarà sempre nexes amb el sistema vestibular. Trobarem la seva acció per tot arreu, en el sistema neurovegetatiu, en les emocions i fins i tot en la cognició. 82 L’ energia nerviosa obtinguda per l’oïda es difon per tot el sistema nerviós. 82 Extending the Functional Cerebral Systems Theory of Emotion to the Vestibular Modality: A Systematic and Integrative Approach . Carmona, J.E. et al. 2, 2009, Psychological Bulletin, Vol. 135.