Audiologia i Psicologia

60 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA En el desenvolupament evolutiu, la sensibilitat de les cèl·lules ciliades del sistema vestibular s’aprofitarà per captar aquests subtils desplaçaments de l’aigua que són les vibracions produïdes pels sons i, d’aquesta manera, el vestíbul s’anirà desenvolupant per tal d’obtenir una percepció acústica refinada. Apareix la lagena en els rèptils i les aus i, en els mamífers, la còclea, estructures que serveixen per facilitar l’audició, tot i que l’esquema no varia. No són més que apèndixs del vestíbul i al seu interior continuem utilitzant les mateixes cèl·lules ciliades. HISTÒRIA DE L’ORELLA MITJANA Aconseguir una gran sensibilitat acústica resulta bastant fàcil per a la naturalesa. Una llagosta detecta una considerable gamma de sons, més àmplia que la nostra, fins a gairebé els 200.000 Hz, mitjançant uns diminuts timpans situats a les seves potes davanteres, dos en cadascuna. Els de l’arna, de la grandària de la punta d’una agulla, arriben a vibrar a freqüències de 300.000 Hz, ostentant el rècord del món animal. És un espectre molt més gran en comparació amb el nostre límit d’aproximadament 20.000 Hz. No obstant això, sentir-hi més no és l’objectiu. El desenvolupament evolutiu de l’orella no ha consistit a ampliar la seva gamma de freqüències o la seva sensibilitat, sinó en seleccionar el que es vol escoltar i així obtenir la informació rellevant. L’electrònica ens ha permès fabricar micròfons i auriculars diminuts ultrasensibles, però encara no ha pogut emular la nostra habilitat per seleccionar sons. Ni el millor audiòfon del mercat és tan efectiu com l’orella humana en ambients sorollosos, on és complicat seguir una conversa. La filogènesi mostra un sistema nerviós que ràpidament s’implica en la gestió dels sons: el sistema eferent, un conjunt de feixos neuronals que van del cervell a l’orella donant instruccions, ja el trobem en la línia lateral dels peixos. 83 Això permet la percepció, en oposició a la simple sensació. L’animal pot així participar activament i ajustar l’entrada d’estímuls. El gran salt evolutiu de l’orella es produeix quan els animals surten del mar i s’instal·len a terra ferma. Les propietats acústiques de l’aire no són les de l’aigua i es requereix una adaptació 83 Webster, D.B. i Fay, R.R. The Evolutionary Biology of Hearing. s.l. : Springer Science & Business Media, 2012.