Audiologia i Psicologia

62 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA nostre múscul estapedial (el que desplaça l’os de l’estrep). El cant dels ocells demostra que la seva oïda ha fet un salt evolutiu pel que fa als rèptils. Martell i enclusa són propis dels mamífers i no existeixen en la resta de vertebrats. Deriven respectivament de l’os quadrat i de l’articular dels rèptils. L’estrep procedeix del seu os hiomandibular, que uneix la mandíbula amb el crani. La gran novetat auditiva dels mamífers, a més de la còclea, és una cadena ossicular que serveix per modular l’entrada del so, amb dos músculs actuant en sinergia: el tensor del timpà o múscul del martell i l’estapedial o múscul de l’estrep. Per Tomatis i d’altres autors, l’orella mitjana no és un transmissor de so, sinó un regulador 84 que possibilita l’escolta: un mecanisme actiu que exigeix la participació de l’oient. El timpà inserit a l’os no envia el so a través de la cadena ossicular, sinó a l’os circumdant. La nostra audició ha evolucionat, però seguim compartint amb tortugues i dofins un mecanisme auditiu basat en els mateixos principis. De fet, la cadena ossicular humana, des del punt de vista de la transmissió acústica, no posseeix el millor disseny, aconseguint un guany hidràulic de 19:1, factor constant en tots els mamífers. L’estructura típica de les aus amb dos ossets (columel·la i extra- columel·la) pot arribar a obtenir un guany hidràulic molt superior. 85 No cal afegir un tercer element per millorar l’adaptació d’impedàncies. En els mamífers, el disseny dels tres ossets de la cadena ossicular no aporta més pressió, sinó més precisió. L’orella mitjana és responsable de funcions més sofisticades que la simple propagació del so. De fet s’ha proposat que va ser el factor 84 Tomatis, op.cit. 31 85 Bradbury, J.W. i Vehrencamp, S.L. Principles of Animal Communication. s.l. : Oxford University Press, 2011.