Audiologia i Psicologia

3. FILOGÈNIAAUDITIVA 61 d’impedàncies. Per fer-ho, l’evolució construirà l’orella mitjana, a qui dotarà de mecanismes de regulació actius. Els rèptils compten amb un laberint ossi que protegeix la seva orella. Transformaran ossos de la seva mandíbula per destinar-los a la funció auditiva, ossos que alhora deriven dels peixos. Una pell elàstica recull les ones sonores i les transmet al laberint. Apareix la columel·la (únic os de la cadena ossicular) i en alguns animals sorgeix un múscul lligat a ella que permet modular l’entrada de so. La columel·la va adherida al timpà, si n’hi ha, o a teguments del cap, i projectarà el so sobre la caixa cranial. En la tortuga, la columel·la connecta l’orella interna amb la mandíbula. En les serps, uneix l’orella interna amb l’os extern. Reben el so per via òssia. La serp, en un mitjà aeri, és bastant sorda. Només capta la vibració de terra, però hi sent bé a l’aigua. No posseeix timpà, ni trompa d’Eustaqui, ni conducte auditiu extern. En els amfibis, la columel·la connecta l’orella interna amb el quadrat (os de la mandíbula inferior). En els urodels (com les salamandres) no hi ha timpà. El so es capta per vies extratimpàniques. La transmissió de les ones sonores es creu que es produeix per la mandíbula, de forma semblant que en les tortugues. També senten així els cetacis, connectant aquesta gran pantalla receptora (la mandíbula i potser la resta de l’esquelet) amb l’orella interna. En els dofins, en vibrar la mandíbula, la massa òssia que envolta les cèl·lules auditives vibra a l’uníson, transmetent directament la informació. Els humans no hem perdut la facultat d’escoltar per via òssia. Per a alguns investigadors és una via secundària de propagació del so, per Tomatis és la principal. En les aus trobem un múscul adherit a un segon osset, l’extra columel·la, innervat pel facial, el VII parell cranial, que equival al