Audiologia i Psicologia

UNA NOVA TEORIA AUDITIVA n 1961, Georg von Békésy, enginyer de telecomunicacions, va rebre el Premi Nobel de Medicina per la seva descripció del funcionament de l’orella. Anteriorment, s’havien formulat dotzenes de teories sobre l’audició i regnava el desconcert. 106 La teoria de Helmholtz, la més acceptada, no havia aconseguit demostrar-se. Els seus ressonadors no es trobaven per enlloc. Békésy va presentar proves empíriques sòlides que la comunitat científica va acceptar immediatament, ignorant les crítiques d’altres investigadors que en va van assenyalar les seves incongruències. Malgrat tot, els dubtes s’han anat acumulant i molts autors consideren que aquestes incoherències són massa profundes. Hem de donar cabuda a una alternativa. 107 Sabem, per exemple, que l’ ona viatgera descrita per Békésy no pot proporcionar la selectivitat freqüencial tan fina que posseïm. Una oïda entrenada és capaç de distingir un so de 1000 Hz d’un altre de 1003 Hz. L’ona proposada per Békésy abastaria el territori freqüencial d’ambdues, impossibilitant aquesta discriminació. Tampoc està provat que el pas del so es produeixi a través de la cadena ossicular. Si falta una baula, la pèrdua auditiva només és parcial. El so ha de seguir necessàriament d’altres camins. Diverses publicacions assenyalen a l’orella mitjana com a mecanisme actiu 106 Bast, T.H. i Anson, B.J. The temporal bone and the ear. Springfield : Charles C. Thomas Publisher, 1949. 107 New perspectives on old ideas in hearing science: intralabyrinthine pressure tenotomy, and resonance. Bell, A. 4, 2018, J Hear Sci., Vol. 8, pàgs. 19-25. E 4