Audiologia i Psicologia

4. UNA NOVA TEORIAAUDITIVA 71 problema, perquè com que no sabem realment com funciona l’audició, els nostres intents per perfeccionar aquests aparells fracassen sovint. Està clar així? Si aconseguíssim entendre millor la fisiologia del sistema auditiu, els tractaments farien un gir radical. Només en canviar el paper de la cadena ossicular, de transmissor del so a regulador de la seva entrada, hauríem de revisar la nostra manera d’abordar la cirurgia de l’otoesclerosi, els vertígens de Ménière, els implants coclears, els audiòfons, la prevenció de la sordesa i un llarg etcètera. Podem trobar nombrosos articles que qüestionen la teoria oficial vigent sobre l’audició. Comentaré les idees de Tomatis i les d’Andrew Bell, professor de la Universitat Nacional d’Austràlia, que ha orientat la investigació en una direcció molt prometedora. TOMATIS VERSUS BÉKÉSY Tomatis va concebre el mecanisme de l’audició de forma inversa a Békésy. Va pensar que la còclea rebia l’impacte sonor per via òssia, des de la inserció del timpà i igual que en un timbal, la vibració de la membrana timpànica transmetia el so a l’os que l’envolta. 112 Així es perceben millor els petits canvis de pressió de l’aire. Ara com ara ningú no discuteix que bona part del so es transmet a través de l’os, si més no pel que fa a la nostra pròpia veu. S’ha determinat també el pes específic de les vies aèria i òssia a l’auto escolta. 113 A les consonants nasals, com la “m” i la “n”, la via òssia és la principal. La boca tancada facilita la vibració cranial. Al contrari, les fricatives “s” o “f” les captem millor per via aèria. Aquesta és tanmateix una apreciació general. Si observem en detall, veurem que per a cada fonema, certes freqüències de l’espectre les percebem millor per una via o una altra. D’altra banda, el timpà i l’os on s’encaixa no són elements inerts. Reben innervació de quatre parells cranials: el glossofaringi, el trigemin, el facial i el vague; el que ens fa pensar que el nostre organisme els considera punts d’especial interès. En el model Tomatis, els ossets de l’ orella i els seus músculs no són el pont que travessa el so. Es converteixen en moduladors de la 112 Tomatis, op.cit. 30 113 Hearing one’s own voice during phoneme vocalization—Transmission by air and bone conduction. Reinfeldt, S., Östli, P. i Håkansson, B. 751, Goteborg, Suecia : s.n., 2010, The Journal of the Acoustical Society of America, Vol. 128.