Audiologia i Psicologia

74 AUDIOLOGIA I PSICOLOGIA La selecció comença en el mateix timpà, que no vibra igual en tota la seva extensió. Certes zones mostren preferència per una determinada banda freqüencial i aquesta distribució pot regular-se mitjançant el múscul adherit al martell, el tensor del timpà, afavorint així alguns sons en detriment d’altres. 120 NOUS DIAGNÒSTICS AUDITIUS La distinció entre audició i escolta, és l’eix central de la concepció de Tomatis sobre l’audició, i segueix sent objecte de debat en el món de l’audiologia. El 2005, l’Associació Americana de la Parla i l’Audició (ASHA, per les sigles en anglès) va establir el diagnòstic de trastorn auditiu de processament central (APD, sigles en anglès), que comprèn les pertorbacions en el tractament del senyal acústic sense que existeixi pèrdua auditiva: identificació de sons en presència de soroll, discriminació freqüencial, manteniment de l’escolta en el temps, lentitud en el processament, etc. Els gabinets d’audioprotètic estan ampliant les seves funcions oferint el diagnòstic complementari APD, tot i que encara no hi ha consens sobre quina bateria de test s’ha d’utilitzar. L’ASHA estableix unes recomanacions sense concretar com efectuar els mesuraments. De moment, la manca de criteris unificats i de proves baremades a cada país, posen en dubte aquestes avaluacions. He utilitzat durant uns anys algunes de les clàssiques proves APD com el gap detection, l’escolta dicòtica o la fusió binaural, que ajuden a establir un diagnòstic, però no estic molt convençut que siguin per si soles, almenys en la seva versió actual, un bon reflex del funcionament del sistema auditiu. En explorar l’audició d’una persona, ens interessa conèixer com funciona en la seva integritat, tant en el pla vestibular com coclear. Podem analitzar el vestíbul amb proves d’equilibri, rítmiques o de to muscular, per exemple. Pel que fa a la còclea, a més de les proves clàssiques, valoro altres paràmetres: la capacitat de processar els sons amb rapidesa i poder-los reconèixer, la memòria auditiva, l’escolta amb soroll, l’afinació en cantar i el grau d’automatització de l’escolta (ser capaç d’escoltar i fer una altra cosa alhora; veure pàg. 248). Només amb les proves APD no es pot certificar la qualitat auditiva. Una persona amb nul·les aptituds musicals pot arribar a 120 Vallejo, op.cit. 108